#JornadesGatzara
Jornades Gatzara
Les Jornades Gatzara
Una celebració de tot allò que compartim
La interculturalitat forma part de la idiosincràsia de la cultura catalana. Segles de migracions i intercanvis han regalat un pòsit de tradicions, receptes, sons i paraules amb segell arabomusulmà que avui sentim i vivim com a pròpies.
Les Jornades Gatzara són un punt de trobada i de reconeixement entre les diverses cultures arabomusulmanes i la catalana, un conjunt d’activitats culturals per a sensibilitzar i reflexionar sobre la interculturalitat i la cohesió social. Aquest esdeveniment se celebra anualment i és un espai obert a tota la ciutadania per a conèixer i compartir les pràctiques d’arrel musulmana que portem dins.
Edició 2026
Terra i memòria per abordar els reptes climàtics. Una mirada compartida sobre les aportacions agrícoles d’al-Àndalus
La present edició de les Jornades Gatzara convida a reflexionar sobre la dignificació de l’agricultura i els fonaments de la nostra relació amb la natura, plantejant un diàleg entre passat i present per recuperar sabers històrics i formes de vida vinculades al territori. Aquesta mirada històrica pretén trobar estratègies per abordar amb èxit els complexos reptes ecològics de l'actualitat. El marc teòric, amb el títol "La producció agrària i l’alimentació en temps d’al-Àndalus als districtes de Lleida i Tortosa (s. VIII-XII)", ha estat a càrrec de Jesús Brufal, professor agregat del Pla Serra Húnter a la UAB, especialitzat en arqueologia andalusí i medieval dels s.VIII-XII. Durant la setmana, les activitats conviden a aprofundir sobre la relació entre espiritualitat, natura i ecologia; a descobrir la figura Abul-Hasan Ali Ibn Nafi, Ziryab, i a sorprendre's amb les seves innovacions que formen part avui dia dels nostres gustos i costums culinaris, i a explorar les plantes del Jardí Botànic des d'una perspectiva sensorial i cultural, compartint coneixements i records vinculats al món vegetal.
Edició 2025
Les arts com a vehicle de transmissió cultural entre les cultures arabomusulmanes i la catalana
De l'11 al 14 de novembre de 2025, Barcelona va viure una nova edició de les Jornades Gatzara, quasi dues-centes persones van assistir a aquestes jornades que van tornar a posar el diàleg i el reconeixement mutu al centre de la reflexió intercultural. Aquesta cinquena edició estava centrada en el món de les arts com a vehicle de transmissió cultural i social, i durant quatre dies la programació va desplegar-se en quatre eixos temàtics fonamentals: música, literatura oral, espiritualitat i educació antiracista.
L'etnomusicòleg i professor de l'ESMUC, Gianni Ginesi, va presentar el marc teòrc de les Jornades a l'acte inaugural. Sota el títol "Hibridació musical per a la Catalunya d’avui", vam poder conèixer i analitzar la producció musical de la zona mediterrània en clau històrica i actual. A través de la música, la literatura, l’espiritualitat i l’educació, la cinquena edició de les Jornades Gatzara ens van convidar a descobrir com les arts poden esdevenir espais de trobada, on reconèixer les connexions i similituds que ens fan part d’un mateix “nosaltres”.
Edició 2024
Experiències culturals i comunitàries per a reconèixer la interculturalitat arabocatalana
Aquesta edició posa el focus en el valor de l’enxarxat comunitari per a generar cohesió i promoure la interculturalitat.
Associacions juvenils com l'Associació d'Estudiants Musulmans, Entre Joves, Joves Units del Poble Sec i joves vinculats a Bayt al-Thaqafa reflexionen sobre l'impacte que els projectes que impulsen per donar resposta a les necessitats del jovent contribueixen a una societat més acollidora amb totes les identitats.
Dones del projecte Raisa, juntament amb la cuinera Ada Parellada, fan un reconeixement al rol femení al llarg de la història i les cultures en la salut i les cures de les societats per mitjà dels seus coneixements nutricionals transmesos de generació en generació. Una proposta en format escape room ha convidat a la reflexió sobre les diferents expressions de racisme que es produeixen cada dia a Barcelona.
EDICIÓ 2023
Les tradicions científiques en context islamicat: assimilació, desenvolupament i difusió
L'aportació de coneixement científic produït en l’entorn àrab al llarg de la història ha format una base teòrica clau per al desenvolupament de la ciència tal con la coneixem. Malgrat això, des del món occidental aquest llegat ha estat invisibilitzat.
Theo Loinaz, professor associat a l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona i investigador d'història de la ciència islamicada, autor del marc teòric de la tercera edició de les Jornades Gatzara, posa el focus en el llegat àrab en la ciència i convida a reflexionar sobre els motius de la seva invisibilització.
Edició 2022
La lluita contra la islamofòbia a Catalunya, un repte per a la convivència
Les II Jornades Gatzara se centraran en els orígens, l’evolució i la desconstrucció de la islamofòbia, amb l’objectiu d’entendre com neix la por vers el desconegut i promoure una mirada que posi en valor tot allò que compartim i que ens enriqueix entre cultures, des de fa segles.
En Moussa Bourekba, investigador del CIDOB i professor associat a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, és l’autor del marc teòric d’aquesta edició, on aprofundeix en el sentit i valor de les Jornades i que es publica als Quaderns de la Mediterrània de l'Institut d’Estudis de la Mediterrània.
Edició 2021
El passat islàmic de Catalunya: Història llengua i cultura
Més de 1.200 persones van gaudir de la primera edició de les Jornades Gatzara, celebrades el març del 2021, que van posar el focus en tot allò que compartim les cultures arabomusulmanes i la catalana des de l’antropologia.
En l'acte inaugural de les I Jornades Gatzara, el 16 de març de 2021, Dolors Bramon hi va presentar el marc teòric en una taula rodona amb Míriam Hatibi i Pius Alibek.
Organitza
En xarxa
Amb col·laboració de
Col·labora
FUNDACIÓ
BAYT AL-THAQAFA
Acollida, acompanyament i comunitat
La Fundació Bayt al-Thaqafa facilita la integració social, cultural, cívica i política de les persones migrants d’origen arabomusulmà a Catalunya mitjançant l’intercanvi i el diàleg i, a més, sense renunciar a la identitat de cadascú.
Fundada l’any 1974 per Teresa Losada, franciscana i doctora de Filologia Semítica, la Fundació va rebre, l’any 2000, el premi de Drets Humans de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. L’any 2020, a més, va ser reconeguda amb la Menció Honorífica de la Generalitat de Catalunya i va rebre el Premi a la millor iniciativa d’hospitalitat de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu.