السنديان (as-sindiyān, ar.) | Encina (cast.)

De la família FAGACEAE. Es tracta d’un arbre que forma boscos, és indiferent al tipus de sol i pot créixer també vora el mar. Té un tronc gruixut i curt. Les seves fulles formen una capçada gran i densa, són petites, dures i de color verd tot l’any. El seu fruit és l’aglà, que pot tenir sabor dolç o amarg. Juntament amb les castanyes, ha estat molt utilitzat en la dieta mediterrània perquè és molt nutritiu, consumit en fresc o rostit. És un arbre molt representatiu de la Mediterrània.

 Escolta el relat de l'Amina.

 Escolta el relat de la Fatiha.

يانسون أخضر (Yānsūn akhḍar, ar.) | Anís verde (cast.)

De la família APIACEAE. També és conegut com a anís comú. És una planta herbàcia que s’estén geogràficament per l’Àsia, el sud d’Europa, Egipte, Grècia. Fa unes flors petites i blanques agrupades en umbel·les i les seves llavors tenen un gust dolç. S’utilitza per les seves propietats aromàtiques i medicinals.

 Escolta el relat de la Fatima.

أركان (arkān, ar.) Argán (cast.)

De la família SAPOTACEAE. És un arbre que viu molts anys i sol mesurar entre 8 i 10 metres. Creix a les zones seques del nord d’Àfrica. Té unes petites flors de color groc i el seu fruit, de maduració lenta, té forma ovoide i és carnós. Les nous d’argània contenen unes llavors riques en un oli molt apreciat a les poblacions del Marroc per les seves propietats.

 Escolta el relat de la Fatima.

كراوية (karāwiyā, ar.) | Alcaravea (cast.) 

De la família APIACEAE. També s’anomena comí de prat o fonoll de prat. És una planta herbàcia amb unes fulles molt fines i unes flors molt nombroses, blanques o rosades, que s’agrupen en umbel·les. Viu en climes càlids i secs d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Té unes llavors molt aromàtiques. El fruit de l’alcaravia se sol confondre amb el comí però els seus grans són més llargs i estrets.

 Escolta el relat de la Samia.

كركم  أو زعفران الهند  (Kurkum zaʿfarān alhind, ar.) Cúrcuma o Azafrán de la India (cast.) 

De la família ZINGIBERACEA. La cúrcuma és una planta herbàcia molt característica de l’Àsia sud-oriental i molt cultivada a l’Índia. Té unes fulles grans i llargues. Se n’utilitza el rizoma, de color taronja intens, com a espècia aromàtica (té un sabor amarg i lleugerament picant) i té ús medicinal.

 Escolta el relat de la Seema.

الخزامى (al-khuzāmā, ar.) (ARA)  | Espliego (cast.)

De la família LAMIACEAE. Es coneix com a espígol, lavanda o també “alhucema”. És una planta que creix a altituds d’entre els 600 i els 1.700 metres i en zones pedregoses. A l’estiu fa unes flors de color violeta agrupades en espigues allargades, molt reconegudes per les seves propietats aromàtiques i medicinals.

  Escolta el relat de la Sahia.

 Escolta el relat del Nordeen (ar.)  Llegeix la traducció en català

الزعتر (Az-zaʿtar, ar.) | Tomillo (cast.) 

De la família LAMIACEAE. La farigola o timó és un matoll molt aromàtic, amb unes fulles molt petites i allargades. Les flors són de color blanc, rosat o lila i apareixen agrupades en forma d’espiga.

  Escolta el relat del Taha (ar.) |   Escolta el relat del Taha (cast.).

خطمي سوري (Khatmi souri, ar.) | Hibiscus (cast.)

De la família MALVACEAE. És una planta que apareix en forma d’arbust i té moltes varietats cultivades. S’utilitza per ornamentar en jardineria o per usos alimentaris.

 Escolta el relat del Nasir (som.) |   Escolta el relat del Nasir (cast.)

ورق الغار (waraq al-ghār, ar.) | Laurel (cast.)

De la família LAURACEAE. El llorer és un arbre amb tronc recte i escorça llisa i grisa, que pot arribar a fer 10 metres d’alçada i projecta molta ombra. Té moltes fulles, verdes tot l’any, que són dures i lluents. De vegades s’utilitza el llorer com a símbol de victòria. És molt apreciat a la cuina com a condiment en petites quantitats i en jardineria pel seu valor ornamental.

 Escolta el relat de la Zaía 

كتان (al-kattān, ar.) | Lino (cast.) 

De la família LINACEAE. El lli és una planta herbàcia de la regió de Mesopotàmia (Àsia occidental). Creix en zones humides i té una flor petita de color blau, molt llampant. Les llavors del lli es poden consumir senceres o triturades i se’n pot fer oli o farina. També s’utilitza per fer fibra tèxtil.

 Escolta el relat de la Houeria.

 Escolta el relat de la Naima.

الرُّمان (Ar-rumān, àr.) | Granado (cast.)

De la família LYTHRACEAE. És considerat un arbre petit o arbust, amb moltes branques i espines, i pot créixer fins a uns 5 metres d’alçada. És originari de la franja central asiàtica, que va des de la mediterrània oriental fins a l’Himàlaia, però des de fa molt temps es cultiva a la regió mediterrània. El seu fruit és la magrana, de pell molt dura però amb un interior de polpa dolça i plena de llavors. Sovint es troba en horts i jardins.

 Escolta el relat de la Fatima.

زيتون (zaytūn, ar.) | Olivo (cast.) 

De la família OLEACEAE. L’olivera és un arbre molt representatiu de la cultura mediterrània, i l’olivera borda o ullastre és el seu representant silvestre. Està present a la península Ibèrica, al Magreb i Palestina. Té un tronc gruixut amb una escorça rugosa i unes fulles petites i allargades, de color verd grisós a l’anvers i gris platejat al revers. Viu molts anys, i per això representa en moltes cultures la saviesa i la resistència. El seu fruit és l’oliva, verda o negra segons el grau de maduració.

 Escolta el relat de la Touria.

 Escolta el relat de l'Islam (ar.). Llegeix la traducció en català.

شعير (Shaâir, ar.) | Cebada (cast.)

De la família POACEAE. L’ordi és una planta amb espigues amb llargues arestes i de color verd clar que es tornen daurades quan maduren. És un dels cereals més cultivats del món, tot i que també creix espontàniament a les vores del camí. Va ser un dels primers cereals domesticats a l’Àsia occidental. Els seus grans són molt apreciats per a l’alimentació humana i animal.

  Escolta el poema "سنابل الذهبية", d'autoria col·lectiva (ar.)
  Escolta el poema "Espigas de oro",d'autoria col·lectiva (cast.)

 فلفل أسود (filfil aswad, ar.) | Pimienta (cast.) 

De la família PIPERACEAE. El pebre negre és una planta que es cultiva pel seu fruit, que s’asseca i s’utilitza com a espècia. Originària d’Sri Lanka, va ser introduïda a la Mediterrània pels grecs i utilitzada pels àrabs en el comerç. Es consumeix sencera o en pols i existeixen diferents varietats, negra, blanca, verda i rosa, segons el grau de maduració. Té un sabor picant.

  Escolta el relat de l'Annas.

نعناع فليوي (naʿnāʿ fliwī, ar.) | Poleo (cat.)

De la família LAMIACEAE. És una planta que creix en zones humides. Es troba a la conca del mar Mediterrani, en el nord d’Àfrica i l’oest d’Àsia (Turquia, Aràbia, Palestina i Iran). Té fulles de color verd i són dentades. Les flors són petites i de color lila o rosa, i creixen agrupades en forma d’inflorescències. És molt apreciada pels seus usos medicinals i culinaris.

 Escolta el relat de la Zaida.

 Escolta el relat de l'Aisha.

 Escolta el relat de la Souad.

 إكليل الجبل (Iklil aljabal, ar.) | Romero (cast.) 

De la família LABIATAE (LAMIACEAE). És un arbust aromàtic que apareix en terres d’interior i del litoral. Té fulles allargades i de color verd fosc amb el revers blanquinós durant tot l’any. És una de les plantes més conegudes de la Mediterrània pels seus usos aromàtics, alimentaris i simbòlics.

 Escolta el relat de la Fatima.